ESQUEMA, APUNTS

Posted in Uncategorized on enero 12, 2009 by smolarek3

LITERATURA UNIVERSAL

El teatre europeu segles XVI i XVII

1-Panorama general

– El teatre europeu del segle XVI:

Durant aquest segle el desenvolupament del teatre presenta unes formes dramàtiques medievals, es passa, de manifestacions de teatre popular a teatre culte, inspirat en tragèdies clàssiques.

Però en el teatre espanyol va haver-hi unes modalitats referents:

Un teatre eclesiàstic: autors, misteris, etc, que l’església va promoure, en especial com a motiu de les grans festes.

El teatre cortesà: respon als nous gustos de les brillants corts renaixentistes, el teatre és un gran passatemps.

Un teatre popular: és un dels comediants professionals que recorren les ciutats representant en una plaça, posada, etc. Aquest fet va succeir fins a haver-hi teatre ben adaptats.

– La formació de les gran dramatúrgies nacionals:

A partir d’aquestes manifestacions s’aniran perfilant les característiques pròpies de les dramatúrgies nacionals. Atenent al teatre anticiparem les següents observacions:

A Anglaterra i Espanya predominen temes i formes procedents del teatre popular fent referència a Shakespeare.

A França el teatre més important es el cortesà i de tipus clàssic.

En altres països com Alemanya no va tenir gran influència, però s’ha d’esmentar a Itàlia.

El teatre a Itàlia

1)El teatre culte i la comèdia d’embolic

Els propulsors del teatre culte italià van ser principalment: Ariosto, en varies comèdies, un altre dels destacats va ser Maquiavel, que va fer la obra més important de la comèdia italiana, Mandràgola.

La comèdia d’embolic té els seus orígens en Plauto i Terènci, va passar a primer pla, es basaven en naufragis, en segrestos, etc. Aquestes comèdies són unes formes de diversió per a la població, es va estendre per tot Europa. Els autors espanyols o Shakespeare són exemples. El més important en quant a comèdies va ser Lope de Rueda.

2)La comèdia de l’art

És l’aportació més original d’Itàlia dins el teatre universal. Es caracteritza per ser un espectacle popular i les seves obres tenen una falta de text previ i fix. Els personatges eren identificats per una màscara invariable.

– El guió era molt esquemàtic i és per això que els bons actors podien improvisar i per aquest motiu eren identificats per un bon públic.

– Va ser immensa la difusió a Europa. A Espanya diverses companyies es van fer famoses al s.XVI. a França van arribar a gaudir al s.XVII de la protecció estricte.

3)El teatre en Anglaterra

– La Constitució del teatre Isabelí:

Hi ha molts factors: la influència italiana. I no solament de la comèdia si no també de les “novellieri” . Algunes obres de Shakespeare .

La inspiració en la historia i la tradició nacional, Anglaterra havia viscut una història dramàtica (guerra civil) encara que els autors trobaven assumptes per commoure el poble immers en la guerra .

Va sorgir el teatre Isabelí en honor de la reina Isabel I que coneix el gran cicle teatral que s’expandeix aproximadament de 1580-1642 , data en la qual el parlament disposava del tancament dels teatres .

– El teatre i el seu públic:

Teatre: La situació similar a la espanyola, al principi les representacions es realitzaven el locals improvisats com patis, places, posades . . . al 1575 es van construir al voltant de les ciutats teatres: els més famosos El Cigne i el Globus .

El Públic : És variat junt a persones d’alta condició, també hi havia la classe popular: artesans, comerciants, etc. És un públic nou que no sap de “regles” i busca emocions, soroll i fúria. El públic exigeix passar-s’ho bé i que el facin tremolar de por.

Els diferents generes del teatre anglès:

a)La comèdia és de gran varietat: novel·lesca, pastoral, fantàstica, etc.

b)La tragèdia s’orienta a suscitar l’emoció, la por, la compassió, etc.

c)Les tragicomèdies són abundants, per la incitada imprecisió en la separació de generes: moltes vegades, és difícil dir si ens trobem davant d’una tragèdia o d’un drama.

d)Les obres de tema històric (tragèdies, tragicomèdies). És un gènere molt característic del teatre isabèlic.

EL TEATRE A FRANÇA

– Segle XVI:

Els generes medievals es segueixen representant durant la primera meitat del segle.

Però al 1548 es prohibeixen els misteris a causa de freqüents irreverències el els espectacles. Aquest mateix any s’instal·len a Paris els comediants italians.

Paral·lelament s’havia estes l’interès pel teatre dels antics. La poètica de Scaligero difon a França els ideals clàssics y proposa les normes de la tragèdia. Però el teatre clàssic trigarà en imposar-se.

– El Teatre Barroc:

La comèdia respon a la seva doble procedència de les farses medievals y de la comèdia italiana. La tragicomèdia es refereix a la tragèdia pura( sobrenatural desig de provocar pietat y la proximitat als espectadors). Els autors destacats: Scarron, Quinault, Thomas Corneille.

– L’ambient Teatral:

Junt amb els locals improvisats on actuaven els còmics ambulants existien varis teatres fixes amb ells trobem teatres reals(Louvre) que compten amb sales de teatre. Lluís XVI va augmentar la protecció als comediants.

Els teatres francesos eren sales cobertes(semblants als d’avui).

En aquest marc s’ha desenvolupat el teatre barroc y en ell triomfarà el classicisme.

– El Teatre Clàssic Francès:

Cap al 1630 guanya força la reacció contra el teatre barroc, els factors que van contribuir al triomf són:

· L’estricta protecció (imposa els gustos aristocràtics orientats a l’art disciplinat, ordenat, solemne).

Els preceptistes(cobra vigència els models de l’antiguitat).

· La edat del cartesianisme (gust pel que és clar, ordenat i rigorós).

– Característiques estructurals:

· Neta separació de gèneres i estils.

· Les obres consten de cinc actes.

· En el nom de la “bienséance” es proscriuen els excessos de patetisme propis del teatre anterior.

· Respectar les regles, o tres unitats:

unitat d’acció (gust per la claredat).

unitat de lloc (imposa un decorat únic).

unitat de temps (restringeix la duració de l’acció a un dia).

SHAKESPEARE:

Vida i Trajectòria:

El seu pare era fill d’un comerciant. William assistí durant sis mesos a l’escola primària i, a partir dels deu anys, a l’escola secundària en la qual li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seva família va tenir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys.

Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain. A partir d’aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d’èxits, més tard va crear la seva pròpia companyia .

En aquells anys, Shakespeare va practicar un teatre Isabelí, va arribar a compondre fins a dotze peces de caràcter històric juntament amb comèdia .

El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Després d’escriure La Tempesta, Shakespeare visqué retirat a Stratford amb la seva família, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de març de 1616, deixà totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors: Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell i a la seva dona, el seu segon llit

La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : “Cor de tigre embolcallat en pell d’actor.”, i “Es pensa que és l’únic sacsejaescenes del país.” És una al·lusió a l’obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d’enginy i elegància artificiosos: Penes d’amor perdudes i Els dos cavallers de Verona.

Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L’amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l’acció mateixa.

És també un temps en què els anys d’optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L’autor es burla de grans valors com ara l’honor, la dignitat, l’amor, el respecte…, cosa que coincideix amb l’esperit de l’època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l’amor i l’enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. F

El 1608, l’autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d’hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romàntiques.

En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d’obres més: Enric VIII i Els dos nobles cosins.

Obra i sistema dramàtic:

– Obra Dramàtica:

Es composa per més de 37 peces, entre comèdies i drames .Però la limitada quantitat el va fer guanyar qualitat pel que fa a la perfecció poètica i intensitat dramàtica .En els següents apartats veurem les principals característiques .

Sistema Dramàtic :

Desborda totalment els tipus i regles del teatre clàssic, donant de banda als 5 actes del model clàssic. Al parlar del teatre Isabelí en general, senyalem com a principals característiques per a la lectura de Shakespeare:

– Barreja de lo tràgic i lo còmic, amb un aspecte particular; el “clown” pallasso . Moltes companyes angleses contractaven a un personatge així per fer el paper de graciós . Les obres més importants en aquest aspecte que va introduir Shakespeare poden ser Hamlet, El rei Lear, i aquesta a sigut la base de una veta còmica comes el conegut còmic relief . Es per això que tots els crítics coincideixen en dir que aquesta es aportació tan diferent de l’estil clàssic es una de les més originals de William .

– Les Comèdies:

Va partir d’unes comèdies ja conegudes com la novel·lesca i d’embolic.; intrigues amoroses salpicades de dificultat, etc .

Però la gran capacitat del geni van ser fonamentals per a l’espectador, amb els seus canvis continus de sentit de l’obra el que provoca l’admiració i valoració molt positiva .

En les seves primeres comèdies destaquen La Comèdia De Les Equivocacions , La Fierecilla dorada, El Somni D’una Nit d’Estiu, etc .

Després arriba la etapa de les “dark comedies”, son temes molt més delicats i de sentiment humà … William introdueix el conflicte entre aparença i realitat, el límit de la felicitat, la mort, etc .

Finalment arribem a l’últim període amb unes obres molt més optimistes i serenes on destaquen : Conte d’Hivern o La Tempesta.

– Els Drames Històrics:

Com ja sabem, la inspiració en temes nacionals es essencial en el teatre Isabelí. Es per això que William es va inspirar en 10 obres sobre Enric VI, Enric VIII, etc .

En conjunt els drames històrics de Shakespeare abarquen uns segles de historia de Anglaterra, del segle XIII, les guerres, les lluites, . . .

Però Shakespeare no es un historiador: li importa més els homes que no els aconteixements; busca la essència humana per darrere del personatge

Podem dir per exemple que en l’epígraf : “ peces romanes “ no son tan importants els fets històrics i si per tant les relacions entre els personatges

– Les grans tragèdies:

A part de les tragèdies sabem que Shakespeare havia cultivat ja en la seva primera època aquest gènere, mostra del que diem són algunes obres com:

Romeu i Julieta (1597) : s’inspira en una historia italiana, els seus protagonistes amants per sobre de la rivalitat de les seves famílies, faran tot el que estigui a les seves mans per estar junts, finalment acaba amb la mort dels dos nois.

Otelo (1604): basat en una novel·la italiana també, es la tragèdia de la gelosia

El Rei Lear (1604-1605): basat en una llegenda cèltica, el drama de la ingratitud filial, destaquen sobretot els temes del amor, puresa, fidelitat i degradació el qual porta al enfrontament entre el bé i el mal.

Macbeth (1606):desenvolupa un succés de la historia de Escòcia. Lady impulsa al seu marit a matar al Rey Duncan, tota la tragèdia esta dominada per el Terror.

– Valor del teatre de Shakespeare:

En la seva època William va aconseguir, transformar i marcar amb el seu potent estil els gèneres que havia tocat , amb una gran dignitat en els gèneres populars, si les seves obres no eren originals ell amb el seu estil es va donar una forma molt diferent per gràcies al seu estil.

Anuncios